Hort de Sant Patrici, Ferreries, 14 d’agost de 2007
Es Freginal, Maó, 27 d’agost de 2007
Presentació
“Els versos creen hàbit i quan proves
deixar de fer-ne és tard.” 1
Enguany, cercant recer del vent tramuntanal de Fornells, ens trobarem terra endins als jardins de Sant Patrici de Ferreries i al parc urbà des Freginal de Maó, dos llocs propicis per a la descoberta de l’art compartint poesia, música, pintura i fotografia. Així, en la seva quarta edició, Illanvers es desdobla en dues convocatòries amb la intenció de fer arribar a més gent aquesta experiència de creació intergeneracional.
Alguna cosa està canviant a Menorca quan la poesia es fa cançó de forma espontània i quotidiana i ens és avui útil i necessària per estimar, per valorar, per reivindicar i fins i tot per protestar. La poesia dóna vida a les paraules, la cultura ens és vida. Illanvers és la prova concloent que la poesia a Menorca és viva i conviu creativament amb les altres disciplines de l’art.
La poesia a casa nostra s’expressa sense complexos i no es conforma amb els llibres; és present en la música menorquina i es propaga en format CD, DVD o en MP3, i navega sens fi per Internet botant així mars i fronteres.
Valgui aquesta presentació per agrair la feina feta en la preparació i posada en escena d’Illanvers a tots els poetes, músics, pintors i fotògrafs, especialment a en Sergi, en Pere, en Paco i en Pacífic, i per convidar-vos a gaudir-ne junts.
“Els versos creen hàbit”, Illanvers també.
Joan Lluís Torres Faner
Conseller de Cultura, Patrimoni, Educació i Joventut
_______________
1. Aquest vers és del poema “Versos” de Ponç Pons (Lira de Bova. Manacor: Tià de Sa Real, 1987).
VERSOS
Els versos creen hàbit i quan proves
deixar de fer-ne és tard. Nits hi ha que passen
de tu i de tot, se’n foten, van de gresca
o et surten esburbats i et passes dies
rompent papers, perdut, sense trobar-te
corprès al llit desert esborrant nervis
tibants cap al malson fet mots ombrívols
esquius escrits retxats, grenyals, garrepes
que et fan apenadir, no hi ha guspires
renegues del teu fat, vols oblidar-ho
pretens fugir i no pots, ho deixes córrer
maleit i rancorós, no val la pena
t’expliques impotent, fins que un capvespre
cansats de fer el ninot els trobes mansos
i tornes reincidir, drogat, perdones
el seu rebuig, oblides tants suplicis
per culpa d’ells, malalts, sense ells encara
som més malalts. Els versos creen hàbit.
