Viatjo per un mar de llunes ingrates
que atenuen la seva remor
davant ma presència ignota.
Llunes de mel, de fang,
de sang i de gel.
Llunes d’espant
i llunes de cel.
Llunes que murmuren
paraules d’anhel.
Em diuen que balles tapada amb un vel,
que, amb llunes pintades, fa ombra als estels.
I aquesta, ta dansa, encisa a tot mag
i deixa un somriure a tothom qui la veu.
Em diuen les llunes
que vagi per ‘llà,
que la lluna blava
em vol estimar.
