Illanvers »  Tots els blocs

Capadòcia

Tria el cos de la lletra:

a a

Amb la vil estridència de la pols i dels anys
sonava el vell megàfon de la plaça del poble,
convidant tots els creients, com a bons musulmans,
a aparcar les converses i a resar de genolls,
a repassar a l’uníson fragments del Corà
que recitava amb fal·lera des del minaret,
ben amunt els seus braços i mirant cap a Al·là,
seguint la cantarella de tonada infantil,
aquell senil personatge, l’inhòspit imam.

Un jove amb dubtes vagava per dalt un coster,
cercava les respostes a molts interrogants,
preguntes eternes que saturaven la ment,
de l’amor, Déu, els homes, de la guerra o la fam.
Fugia dels altres com el qui fuig de la pesta.
Just volia estar sol i passejar meditant.
Pujava i seguia antics carreranys de terra,
velles rutes oblidades d’aquell poble estrany
que ara jeia entre les runes, malalt per la història,
amb teulades caigudes, fou l’èxode un parany,
ple de cases desfetes d’un marès anacrònic
fet d’arena que un dia del desert va ser part.

I jo allà em vaig fer místic, també asceta i agnòstic,
veient que sols hi quedaven uns quinze habitants,
tan sols quinze ànimes tristes jugant a backgammon
que es bevien les hores encauats en el bar.