Illanvers »  Tots els blocs

solcs

Tria el cos de la lletra:

a a

Mentre avanç silent esquivant obstacles

assajo mots que justifiquin l’esperança.

Són feixugues les cadenes

per portar-les en solitari,

però deixeu-me sola, amics;

vull ser presonera de mi mateixa.

Prou vegades he bategat

amb el desconsol, la por, el desànim;

tanmateix no m’engolirà l’abatiment.

Malgrat em dolguin les ferides,

i unes llàgrimes colpidores

omplin de solcs el meu rostre,

amb ploma mullada en sang

escriuré retuda aquests versos.

Escriu el teu comentari