Illanvers »  Tots els blocs

Basarda

Tria el cos de la lletra:

a a

Amagat dintre el llit, servo la mandra d’encarar-me al món i engreixo el desencís, temorós d’aixecar-me —com cada dia— inútilment. Sóc com sóc, i no tenc res més per dir que en l’esguard dels meus somnis. No vull sortir del meu cau. El món em fa basarda. I és lleig i repugnant i és perdut, per tant, estar-s’hi despert i amb la cara amable. Tanco els ulls sota els llençols, em sepulto. Desapareixo per sempre.

Direu que sóc, pel que faig i pel que us dic, un mesquí o un covard. I tant me fa. Prefereixo viure així, arrapat al meu coixí, que llevar-me disfressat de valent i dir que sí, que té sentit aquest absurd civilitzat de mil·lennis.

Però no. Jo ja no em crec ni el bon dia dels matins, ni l’albada de neons decorant el mirall d’aquest temps tan decadent que ens ajorna. Mirall del món on ens mirem rentant-nos-hi la cara, polint les dents, tibant la pell, forçant el gest de l’aparença d’allò que el món ens diu que som i ens diu que fem, i ens esforcem, gentils fidels, esgarrapant-nos-hi l’ànima.

Quants somnis trencarem, en el mirall de cada jorn, només d’obrir-hi els ulls?

Escriu el teu comentari