Illanvers »  Tots els blocs

Illa

Tria el cos de la lletra:

a a

Del gris penya-segat pensaments avall fins la mar
matollars de memòries que l’oratge despentina
Sota el fang porós de la terra epidèrmica
sendes blavoses que palpiten
el cim hirsut, penell de nas que tasta el vent.
 
A l’abric del narius,
per la vall dels llavis que menen a l’avenc
parlen entranyes geo-il·lògiques
i una llengua de foc erupciona laves,
de mots primitius
de llots de petons i esgarips insondables.

Del golf de les aixelles fins el cap de la mà
dits d’algues i sal, amarar
L’ona afaiçona el gest que viu
la remor del verb que escriu
d’un cocó, l’aresta que punxa
d’un lliser, l’abraçada que junta
la roca i el sol
Estrats de costelles, alens que fan solc.
 
La plana deserta en el centre del ventre,
meandres de gana subterranis
De l’àrid melic enfonsat, sediments arrencats
a l’esclat cosmogènic
Crostim totèmic, la cofa d’astres.
 
De les valls inguinals
entre els plecs enlairats, eixit de sacres
la boscúria que s’apreta fins el sexe de la déu
Humitat, xafogor. Paisatge d’Eros
Vessa la saba de l’aqüífer
trempadura del gèiser, pluja de llum
Fotons que busquen fecundar un núvol.
 
A la cripta estreta de les natges
gavines nocturnes criden
Ànimes!
Dunes de còdols
I excrements.
 
Entre les cames,
escumes de mar, calma
camins en solitari
relleus de planta, passa
Peus i naufragi
 
Suren rastres de dits que guaiten, Esculls
allà els ulls que s’arrapen a l’albada
i s’obren, mut horitzó
corpresa l’illa que em pensava.

1 comentari

  1. 1

    eugeni

    m’impresiones tomeu,m’agrada.salut


Escriu el teu comentari